Recentment (11/06/16) la publicació periòdica EL PAÍS CATALUNYA ha publicat aquest article, del que en deixem el text a sota però que en podeu veure l’original aquí:
Les conseqüències de l’exposició a l’amiant (un producte cancerigen utilitzat massivament en la indústria i la construcció fins que es va prohibir, el 2002, a Espanya) comencen a ser visibles a Catalunya. Les fibres que desprèn el mineral quan es manipula s’incrusten en els pulmons i provoquen, a la llarga, greus dolències respiratòries i càncer de pleura. Segons el Departament de Salut, els ingressos hospitalaris per asbestosi (una fibrosi pulmonar provocada per l’amiant) s’han disparat un 83% en 10 anys. Els experts apunten, però, que això només és la punta de l’iceberg.
L’amiant —incombustible, aïllant de la calor i el so, resistent a la corrosió química i a les torsions— era el material utilitzat durant bona part del segle XX per cobrir edificis i muntar canonades i teulades. Tot i que des dels anys 40 se’n coneixien els efectes nocius, no va ser fins als primers anys del nou mil·lenni que la Unió Europea va prohibir-ne l’ús.
Pel camí, però, l’amiant ha deixat centenars de milers de víctimes, la majoria no reconegudes. L’exposició al material provoca asbestosi (el pulmó es comprimeix i el pacient té contínues insuficiències respiratòries), càncer de pulmó i mesoteliomes (tumors de pleura), que són els més letals. Cerdanyola del Vallès, on hi havia una de les fàbriques més grans d’amiant, propietat d’Uralita, SA, és, segons els pneumòlegs, la ciutat de l’Estat amb més prevalença de mesotelioma.
Si alguna cosa caracteritza les malalties vinculades a l’amiant és que el període de latència pot durar 40 anys. Per aquest motiu els pneumòlegs auguren que el pic de diagnòstics encara ha d’arribar, prop de l’any 2020, concretament. Segons la UE, d’aquí al 2030, mig milió de persones moriran a Europa de càncer per haver-se exposat a l’amiant.
Segons apunta el conseller de Salut, Toni Comín, en una resposta parlamentària, els pacients amb asbestosi ingressats als hospitals del Servei Català de la Salut (CatSalut) es van duplicar des del 2006. El 2015 es van registrar 361 hospitalitzacions de 245 pacients afectats per aquesta fibrosi pulmonar vinculada a l’exposició a l’amiant.
Amb tot, els pneumòlegs alerten que l’asbestosi “va a la baixa”, mentre que sí que s’espera un repunt dels mesoteliomes. “L’asbestosi requereix una inhalació important de l’amiant, per la qual cosa solen ser persones que han treballat en aquestes empreses. No obstant això, per desenvolupar el mesotelioma no calen grans dosis d’amiant, però triga molt a aparèixer”, explica el doctor Ramon Orriols, de la Societat Catalana de Pneumologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. La mortalitat del mesotelioma és altíssima i en el cas de l’asbestosi, tot i que es cronifica, a llarg termini pot implicar un trasplantament o a una insuficiència respiratòria que causi la mort.
Les víctimes no es poden calcular amb precisió. A banda dels treballadors directes de les empreses que manipulaven l’amiant, hi ha un grup encara més gran de víctimes passives: familiars de treballadors que van inhalar l’amiant a través de les fibres impregnades a la roba quan arribaven a casa o veïns que vivien a un radi de dos quilòmetres de les fàbriques.
